Looking for the Limit

Entrenos, competicions, reptes i una mica de tot…

SUB 40′

Avui és un bon dia per tornar a escriure en el blog, que el tenia una mica molt abandonat ja que he participat per primera vegada a la Cursa del C/Nou de 10Kms i l’experiència no podia ser millor. He fet la meva millor marca personal en uns 10.000m, 39’06” de temps real i 39’16” temps oficial que si us dic la veritat no se que collons es això de temps real i temps oficial, però es el que menys m’importa. Com sempre he començat a fondo ignorant per complert els consells de l’entrenador que em va aconsellar/recomenar que anés de menys a mes, però jo d’això no en se!!! M’he encantat una mica i no m’he adonat de que la gent es començava a col.locar a la linia de sortida i he anat demanant pas fins a posar-me on hi havia el cartell de 35-40 minuts pensant-me que la gent sortiria una mica a l’idea. Doncs no, mare de deu quins collons de tortugues!!! Hostia tu, si no has de sortir ràpid doncs no et posis tant endavant no?? Quins collons!!!! Pero bueno, he anat adelantant gent com podia i a l’alçada de correus he mirat el GPS i he vist que estava corrent a 3’35” i ja anava a 170PPM. DE seguida he pensat que gaire estona així duraria poc pero he anat tirant. Tota l’estona controlant les pulsacions i quant veia que anava a 175PPM intentava frenar una mica i així tota l’estona. Anava mirant el ritme i veia que anava qüasi tota l’estona entre 3′ i 4′ el Km. Hem arribat a la pujada de St. Martí i encara anàvem tot un grup de 6 o 7 corredors i al girar per afrontar la pujada de la catedral ho he donat  tot i els he deixat enrera. Baixada fins a a la plaça Catalunya per recuperar i quant hem  agafatC/ Emili Grahit i  quedàven 1,6Kms he decidit tornar a apretar i que passés el que tenia que passar.

La meva sorpresa a estat veure a l’Àlex amb la seu mare a l’alçada de la clínica Girona i m’ha donat el punt de gas que em feia falta per arribar al C/Nou sense baixar el ritme. Un cop a la Plaça Catalunya L’Albert Lopez m’anima i em diu que tinc en DAni Lopez davant i que l’atrapo. No m’ho crec, no pot ser, en DAni còrrer molt mes que jo!! Però al agafar el pont de pedra per encarar la recta final a meta veig que sí, que és en Dani Lopez i torno a apretar una mica mes!! Entre veure que en DAni el tinc a tocar i que el crono està a 38′ em poso a 187PPM donant-t’ho tot i més per finalitzar la prova en 39’16” i a només 3″ d’en Dani. Estic molt i molt content per el resultat i per veure que tot l’esforç i temps dedicat als entrenos donen el seu fruit. Donar les gràcies al meu entrenador personal l’Ernest Esteve del centre Sport Clínic per ajudar-me a assolir aquests resultats!!! Jo segueixo buscant el meu límit i tu???  Move correr 21.10.2012 de carlesRM – Move de Movescount.com

 

 

 

Next Stop TRAIL ANDORRA 07/07/2012

Holaaaaa!!! Como están ustedes??? Jajajaja… Doncs bé ja ttinc aquí el 2º i últim “repte” de l’any. Es tracta de L’Ultra trail d’Andorra en la modalitat TRAIL que consta de 35Kms de trail amb 2500m D+ i 3300m D- amb una altura mitja de 2096m.

No està mal no? Jijijiji…. El Divendres al matí marxaré cap  a Andorra, donar una volteta, a la tarda a recollir el dorsal i el Dissabte  a les 9 sortirem desde el Coll de la BOtella  a Pal i anirem fins a Ordino. Encara tic una mica tocat del genoll de la CBXR però hi vaig sense cap pressió . Això si, intentaré pujar al Pic del Comapresosa a 2942m i amb un pendent del 23% (675m de desnivell en 3Km). GO,GO,GOOOOO …..

http://www.andorraultratrail.com/

 

Un cop assolit aquest repte, la setmana que ve anunciaré el REPTE del 2013 !!!

 

1er Run Where is the Limit? Girona

Avui hem fet el 1er Run WITL? Girona, i no em puc queixar, la veritat. Les coses s’han de fer de mica en mica, i sense voler fer-ho tot el primer dia. Primer de tot em de ser molt concients que això no es BCN, som a Girona!!! Fa un parell de dies vàrem crear “l’evento” en el grup del Facebook on la majoria de gent son de BCN i pocs, molt pocs som de Girona. Hem d’estar contents perquè de tots els membres del team que conec d’aqui han vingut tots menys 2 que els hi ha sigut impossible vindre i està clar que aquí Girona fa falta fer més difussió del Where is the Limit, de la seva filosofia i en que consisteix aquesta gran famiilia ja que la majoria de gent no en tenen ni idea.

Hi han ganes de fer coses, moltes coses però tal i com he dit avans això es una gran familia i les coses s’han der fer ben fetes i a poc a poc, només espero poder fer moltes coses per donar a coneixer aquesta gran familia que som per tal de que s’hi pugui unir mes gent i fer-la encara mes gran!!! Avui hem anat corrents desde el pàrquing de la sede (C/ Portal nº 36 1º de Cassà de la Selva) fins a Lmabilles per el carril bici a un ritme suau i hem tornat cap a Cassà. Una mica d’estiraments, xerrada i cap a casa. Dijous que ve, mes i millor, US HI ESPEREM!!!!    Qualsevol dubte, pregunta o comanda de roba WITL si ets de Girona a : girona@whereisthelimit.com

90′ de força + 30′ de cinta + 30′ abdominals

La meva intenció era fer una sessió d’spinning, defet ja havia quedat ahir amb la Cristina que ens veuriem a spinnig però quant era hora de preparar la bossa per anar-hi m’he enrecordat que no havia trucat al gym per reservar una bike, i esclar, quant hi he trucat ja no quedava cap bici lliure. Vaya merda!!! Hi he anat igualment i he estat fent cames amb el tirant musculador, esquena i pit. Després una mica de cinta amb alguna sèrie de 5′ a un ritme guapo i finalment una sessió de 30′ d’abdominals amb l’Andreu.

Demà toca anar a còrrer amb la gent del team en el primer RUN WHERE IS THE LIMIT? que organitzem. Anirem per el carril bici fins a Llambilles i tornar a ritme suau, en total 10Kms.

Fins demà!!

 

90′ de força … Return again

Avui he tornat a els entrenos anant al gimnàs i fent 90′ de força localitzada generalment a les cames i la part superior del tronc. Demà seguirem amb una mica d’spinnig i Dijous a les 19:30 tenim el 1º RUN WHERE IS THE LIMIT? . No hi pots faltar!! Sortirem del pàrquing de la sede situada al C/ Portal n36 1º i anirem corrents suau per el carril bici fins a Llambilles i tornar. Son uns 10Kms i estarem 1H aproximadament.

Només queden 25 dies per el pròxim REPTE 2012. Trail d’Andorra, 35Kms de pur i dur Trail running:

https://carlesalberti.wordpress.com/2011/12/12/170/

See you tomorrow …

Per cert, gràcies, gràcies i mil gràcies, ja he superat les 2000 visites!!! Moltes thankius!!! Jajajajaja…

Més que un CLUB!!

I no parlo precisament de fútbol!! El Diumenge passat vaig anar fins a Mataró a veure un triatló en el qual competien forces membres del team i alguns feien el seu debut en això dels triatlons. Era el primer que veia i desde la meva ignorància em pensava que al ser de la categoria Sprint(750m de natació + 20Kms de bici + 5Kms de run) seria una mica light i que no hi hauria gaire pro, però només arribar ja vaig veure que m’aquivocava de totes totes. Quin nivell i quina colla de pro’s.

Vaig estar animant als membres del team en el recorregut de bici i vaig veure arribar a la meta a molts d’ells en el sector de running. Ja havien arribat tots i estàven comentant com havia anat i fent la foto d’equip, quant un d’ells va dir que encara faltava la Gemma i que l’anava a buscar. Mentres tant,  tots els altres membres del team van anar uns 500m avans de l’arribada i quant van veure arribar a la Germma es varen tornar a posar el mono,  a entrar dins el circuit de run i la vàren acompanyar els últims 500m. EXPECTACULAR, GALLINA DE PIEL … SENSE PARAULES!!!! Només per fets com aquests és un plaer i un honor formar part d’aquesta gran familia, perquè això és una familia i tota la familia formem el CLUB.

Crònica CBXR 2012, I’M a FINISHER!!!


Aquest es l’estat en el qual vaig arribar a Portbou després d’estar 21:48′:44″ corrents/caminant durant 3 dies i 135Kms.

I aquí un parell d’hores abans d’embarcar-me en el major repte esportiu de la meva vida fins aleshores tinguent en compte que mai havia corregut mes de 24Kms i que hi anava arrossegant una lesió del nervi ciàtic de la cama dreta i el bessó de la cama esquerra força tocat, però entre les dos fotografies hi ha un cap de setmana pel mig que ara us intentaré explicar.

STAGE 1 : BLANES – TOSSA AMB ELS COMPANYS DEL TEAM WITL?

Bueno, arribem amb la Sònia i el nen a Blanes, vaig a buscar el dorsal, deixar la maleta al bus i a dinar una mica:

Son les 12 i queden 2 hores per la sortida i començo a veure companys del Team i m’hi acosto per presentar-me ja que no ens coneixem personalment, només per el Face o el Twitter. Els nervis estàn a flor de pell i anem donant voltes amunt i avall del passeig esperant l’hora per fer-nos la foto d’equip amb els companys del Team.

Foto, intercanvi d’opinions, estiraments i cap al control del material i la sortida. En Victor i en Carles diuen que aniran de tranquis ja que també estan una mica tocats i l’Ada decideix que anirà fent. Donen la sortida i l’Ada agafa bon ritme i jo vaig amb en Victor, Carles i l’Andreu l’hem perdut però ens pensem que està per davant. Jo tenia molt clar que per a mi era una etapa de transició i que no tenia que forçar en cap moment, ja que encara em quedaven 2 dies i 110Kms per davant. Al cap d’uns 15′ ens ajuntem amb l’Ada i veig que en Victor i en Carles tenen corda i els hi dic que tirin, que jo vaig fent i ens quedem jo i l’Ada a un ritme bo, caminant a les pujades i a la platja i trotant/corrents a les baixades i els plans. Algunes baixades son força tècniques i els últims 4 kms extremadament durs, però estic molt content perquè tal i com em va dir l’Ernest, no em noto gaire la lesió del nervi ciàtic i gens el bessó esquerra. L’únic que a les últimes pujades s’em puja una mica el quàdriceps de la cama dreta, però res d’important. Finalment creuem la línia d’arribada amb l’Ada amb un temps de 3:33′. Molt bé, un batut de proteïnes, em despedeixo dels companys del Team i cap a l’hotel haviam qui em toca de company d’habitació i a posar-me a la banyera amb aigua freda i una bossa de glassons.

CBXR Blanes – Tossa de Carlesalberti en Garmin Connect: Detalles.

STAGE2 : ST.FELIU – TORROELLA

Mentre esperem el tret de sortida observem el paissatge que per cert no està gens malament i amb les cames una mica carregades sortim trotant direcció a Platja d’Aro, St. Antoni, etc …El dia està tapadot, però per nosaltres millor

Tot anat pel passeig de Calonge ens trovem una mica de tot:

Vaia merda, no he pogut dormir gens en tota la nit, poder he aconseguit dormir un parell d’hores com a molt i no pas per els ronquets del meu company d’habitació, el Josep, que era molt bon tiu i no roncava, sino per el dolor de cames!! El meu principal objectiu es arribar al tall que hi ha al Km 34,5 a Tamariu ja que si no arrives aquí no et deixen seguir així que toca apretar i si cal afluixar ja afluixarem més tard. Començo a còrrer amb la companyia de l’Edu, però un cop passat Platja d’Aro ell tira i jo em quedo una mica enrera on em trovo amb l’Aaron amb el qual vaig molta estona i on coneixem a la Dolors, una noia que ho ha corregut tot o gairebé tot i ens fa els kms més distrets amb les seves aventurilles i historietes vàries. Arribem al tall, si senyor!!! Però aquí vaig cometre el meu gran error, encara quedàven 20 Kms i jo em pensava que ja ho tenia fet, que era un pim pam, i ho vaig pagar car, molt car.En un parell de baixades guapes vaig apretar i esgotar part de les últimes forces que em quedàven i a mes a mes, em vaig quedar sense aigua, sense gels ni barretes ni res de res i l’Aaron, la Dolors i en Jordi van anar tirant i jo em vaig quedar sol afrontant els últims 7 kms que s’em varen fer eterns per la platja del Camping el Delfin Verde que és on hi havia l’arribada. Tenia un fort dolor al genoll dret i no podia còrrer, només caminar, però aquell tall de platja no s’acabava mai, MAI !!! Al final després de 9:22′ arribo al camping!! Bé, molt bé només queden els 55Kms de demà i sere FINISHER de la CBXR. Go,go,goooo ….

CBXR St. Feliu – Torroella de Carlesalberti en Garmin Connect: Detalles.

STAGE3 : ROSES – PORTBOU

Les cames em fan mal, molt de mal  i tampoc no he pogut dormir gaire. Si la nit passada les cames ja em feien mal aquesta nit no us ho vull ni explicar!!Ahir la nit ja vaig trucar a l’Ernest per explicar-li i em comenta que em prengui dos ibuprofens al vespre i dos al matí i així ho faig però al matí les cames no han millorat gaire i que ens hàhim tingut d’aixecar a les 4 del matí, esmorzar i a les 6 començar a còrrer tampoc hi ha ajudat gaire.

Tinc moltes ganes d’acabar, però el meu principal dubte es si el mal de genoll que tenia ahir em permetrà còrrer i poder arribar a Portbou. El temps no pinta gaire bé i als 5′ de sortir ja comença a ploure, para 10′ i ens cau una tormenta d’aquelles guapes guapes :

Torno a pensar el mateix d’ahir, haig de començar a trotar amb una mica d’alegria per poder arribar al primer tall al KM23 a Cadaqués, on després ens espera la pujada mes dura de la prova amb una altura de 310m i amb la seva “baixadeta” fins arribar a Port de la Selva on hi ha l’últim tall, al KM 35,5 aquest es el meu objectiu!!! DEixo a l’Aaron i en Jordi enrera, i em poso l’Ipod per desconectar tot el que pugui del dolor que em fan les cames però quant porto uns 5 o 6 Kms comença a apareixer el dolor d’ahir al genoll de la cama dreta més un altre dolor al genoll de la cama esquerra, OLEYO!!! Vaig tirant , passo El Bulli al KM12,5 i el mal del genoll dret ha marxat però el del genoll esquerra no, i  a les baixades fa mal, molt de mal. Aqui al Bulli em trovo amb l’Aaron i em comenta que en Jordi està força enrera ja que li feia molt mal al cama.

Arribem a Cadaqués i abans de menjar qualsevol cosa em dirigeixo als voluntari/es de la Creu Roja i els hi dic que em fagin el que vulguin però que el genoll em fa molt de mal i que haig de seguir, que li vaig dir al meu fill que el seu pare l’entraria amb ell a la meta i que ho haig de complir. Em porten a l’ambulància i mentre una noia em punxa un antiinflamatori un altre em prepara un Nolotil liquid. M’ho prenc i casi no tinc temps de menjar res ja que ens diuen que com no ens espavilem no arribarem al pròxim tall. Comencem a pujar i a pujar i sembla que estem perduts enmig de la muntanya, no veiem a ningú, estem completament sols. Hi ha un moment que no l’oblidaré mai i es quant l’Aaron mira un cartell i diu: mira, Port de la Selva a 1:45′ i jo li dic, sí, però nosaltres hi hem de ser en una hora!!! I el tiu em diu, ja, però aquí posa caminant i jo li contesto: I nosaltres com anem??? ANEM CAMINANT TIU, NO ARRIVEM!!!! En aquells moments ho vaig veure tot perdut …

Vam començar a trotar com podíem i a baixar amb molt de compte ja que les pedres molles relliscaven molt i el meu genoll em tornaba a fer un mal que era insoportable, tota l’estona mirant el rellotge haviam quina hora era i al veure l’avituallament i que encara ens sobraven 10′ minuts vaig fer un crit de VAMOS!!! que em va sortir de dins el cor. Menjo una mica, empleno el camelbak  de coca-cola i m’en torno a anar amb els de la Creu Roja perquè em fagin alguna cosa més!! Un bendatge i una altre pastilla, haviam com va … La felicitat es veu reflexada a les nostres cares, hem arribat, si senyor!! Ara el que menjo sóc jo mentre curen els peus de L’Aaron que te un parell de butllofes que deu n’hi dor.

Hem fet el mes difícil, però tampoc ens podem relaxar que encara ens queden uns 18Kms i els hem de fer avans de les 16h i ara son les 11. Tornem a trotar i surt el sol, ja era hora!! Una horeta de sol i quant afrontem l’última pujada de Colera a Portbou ens torna a caure una bona tormenta. La pujada es fa dura, però al arribar a dalt a l’Aaron encara li queden forces i comença a apretar i jo el segeuixo com puc. DE mica en mica comencem a trovar mes participants i els adelantem, encara ens queda algo d’energia, però al arribar a la baixada cap a Porbou deixo a l’Aaron que tiri ell sol i jo vaig al ritme que em permet el genoll, que no es cap  mareavella, però tot i així segueixo adelantant a gent. Està ploguent i no pas poc, he enviat un whatts up a la Sònia dient-li que arribaria abans del compte però veient el temps que fa, sóc concient que no estarà amb el nen sota la pluja i amb el fred que fa. Queden pocs metres, veig l’alfombra vermella i em corra un sentiment per tot el cos que no us sabria explicar, INCREÏBLE!!!!!!

Em feliciten, em posen la desitjada medalla, m’abraço amb l’Aaron i la Dolors i de seguida vaig a donar les gràcies als noies i noies de la Creu Roja que han fet tot el possible perquè arribés i ho han aconseguit, MOLTES GRÀCIES!!!

Agraïr a l’Ernest, l’Anna i en Jesús que vinguèssin fins a Portbou a veurem i sobretot a la Sònia per vindre amb el nostre fill ja que així li vaig demanar. Una llàstima que plogués i no vaig poder entrar amb el nen a coll, però us puc assegurar que el que em va donar més forces va ser saber que el meu fill estaria a l’arribada i no el volia decepcionar. Només te 1 any però com ja li he dit varies vegades: el teu pare no t’enganyarà mai!!!

CBXR Roses – Portbou de Carlesalberti en Garmin Connect: Detalles.

Costa brava xtrem running 2012

CBXR 3,2,1 …. 14h to START!!!!

 

Dorsal nº 93, aquest serà el meu número. Fa 4 mesos i mig que vaig començar a entrenar en serio per poder afrontar aquest gran repte amb l’ajuda del meu gran amic/fisio/coach Ernest Esteve el qual m’ha preparat fìsicament i ha cuida’t de les meves cames amb les seves mans. Quant un es prepara per fer coses d’aquestes mai es pensa que hi arribarà tal i com hi arribo. Fa cosa d’un mes vaig tenir que parar durant dues setmanes per una sobrecàrrega/lesió al nervi ciàtic de la cama dreta i amb l’ajuda de l’Ernest vàrem conseguir minimitzar al màxim la lesió, però gràcies als Srs. Tahoo Team els organitzadors de la CBXR els quals anul.len qualsevol possibilitat de reembolsament dels diners de l’inscripció a partir del 31 de Març (si,si… un  mes i mig avans de la cursa ja no et tornen ni un duro) doncs vàrem fer el possible per poder arribar a la cita amb un mínim de possibilitats d’arribar a Portbou, hi ha sigut durant aquestes dos últimes setmanes dures d’entreno on el que ara ha dit prou ha sigut el bessó de la cama esquerra el qual està ple de microfisures. Quin èxit no? Es el que hi ha, no hi ha mes!!!

Tinc moltes ganes i il.lusions de fer i acabar la cursa i poder arribar el Diumenge a Portbou, és mes, se que ho aconseguiré!! Però m’hagués agradat arribar-hi en millors condicions. Tic tac, tic tac …

 

Planning cap de setmana …

 

 

Post Navigation